Shanti Psicologia

Nace nuevo apartado literario donde de forma periódica os iré haciendo sugerencias que me parecen interesantes, me han aportado recursos personales, me han hecho feliz o me han ayudado a crecer. ¿Te animas a descubrirlos? Para los niños L'ovelleta que va venir a sopar (también disponible en castellano) Rompiendo mitos con los lobos.... Para las familias La inteligencia emocional de los niños de Lawerence Shapiro . Uno de los primeros libros que leí sobre el tema, incluso antes de empezar la carrera. De lectura ágil y amena. Incluye ejemplos prácticos. Para seguir creciendo La música como medicina de Christine Stevens Una canción puede despertar el alma.... El libro no trata de medicina alternativa. Christine es terapeuta musical y en el libro ayuda a descubrir los beneficios del sonido a través de ejercicios...

Per etiquetes entenem aquella paraula, concepte, actitud que atorguem a una altra persona de forma repetida.  “Ets un vague. Ets desendreçat. Sempre estàs cridant. No fas res bé. Ets un desastre. Mai  acabes el que comences. Ets un inútil. Mai et preocupes per la família. Mai dius la veritat. Sempre haig de dir-te que estudiïs. No t'esforces. Ets un irresponsable. No serveixes per estudiar. Mai pares quiet. Només saps jugar a la consola”.    Quants de vosaltres heu dit alguna frase semblant als vostres fills, parella o amics?  Què ocorre amb les etiquetes? Una vegada tenim una etiqueta associada a una persona centrem la nostra atenció únicament en aquells fets que ens reafirmen la nostra opinió. El procés és inconscient.   Si jo penso que el meu fill és un irresponsable probablement no vegi la situacions on es mostra responsable. Si jo penso que la meva parella mai col·labora a casa no pararé atenció a les vegades que sí ho fa...

  La criança dels nens està basada en els instints de supervivència, l’autorregulació i els vincles. Tots els nens neixen amb l’ instint de supervivència pur. Moltes vegades interferim en el seu desenvolupament afavorint cert tipus de conductes. Un exemple seria fer saltar a un nen des d’un lloc alt cap als braços de la mare o el pare. Aquest fet xoca amb el seu instint natural de supervivència però el nen salta igualment (relació de confiança amb l’adult) i l’instint acaba desapareixent. Per evitar aquest fet hem de permetre que el nen segueixi el seu procés sense interferir. Per exemple, que només pugi a llocs on pugui baixar ell sol i no baixar-los dels llocs nosaltres, sinó permetre que ells baixin sols (podem quedar-nos a prop comunicant que nosaltres sentim por i ens estimem més quedar-nos a prop). Per autorregulació entenem la capacitat de la persona de sentir alguna cosa i respondre en conseqüència. Un cas d’autorregulació interrompuda seria quan el ...

He entrat a Internet i he buscat: límits i nens. Han aparegut centenars de pàgines.   M’imagino als pares davant de l’ordinador llegint articles diferents que parlen del mateix amb pautes diferents. Ara bé, sabem de que parlem quan parlem de límits?   Us proposo un petit exercici.  Tanqueu els ulls. Respireu tres vegades profundament. Imagineu una carretera estreta. Es de nit. L’única llum que teniu és la de la lluna. La carretera no té fanals ni línies que la delimitin. Només una carretera fosca sense cap indicació d’inici i de final.  Com us sentiu? Insegurs, espantats, sols. Potser sentiu ràbia, la por us connecta amb l’enuig, la irritació. El cos tens.  Així es senten els nens que no tenen límits.  Respireu profundament i ara imagineu que en aquesta carretera apareixen les línies laterals i s’encenen les llums del cotxe. Quin descans! Noteu com el cos es relaxa.   Un llarg sospir deixa sortir la tensió acumulada. Fins i...

Avui us porto un exercici de meditació. Molt fàcil per fer a casa, al tren, a la feina...en qualsevol moment...cercar uns minuts per aturar-se i prendre consciència de la respiració.  Primer tanqueu els ulls i agafeu una postura còmoda i relaxada.   Si voleu podeu posar una música suau de fons, tot i que no és imprescindible.  Inicialment només us centreu en la vostra respiració. Inspirar, expirar. Sense forçar. Permetent la vostra respiració natural. Inspirar, expirar.  Quan sentiu que ja seguiu el ritme de la respiració i esteu connectats a la mateixa, feu que la expiració (sortida de l’aire) sigui més llarga que la inspiració. Sense forçar, ni fer-vos mal. Mantenint un ritme que us generi sensacions de relaxació.  Manteniu una estona aquesta respiració.   L’últim pas es deixar passar uns instants entre la inspiració i la expiració. Es a dir, inspiro. Aguanto la respiració uns instants (sense forçar, un ritme ...

El dia a dia pot arribar a ser una voràgine d’activitats que anem empalmant una darrera de l’altra, moltes vegades posant poca consciència del que estem fent i sentint. Un exercici per ajudar-nos a prendre més consciència poc a poc del nostre dia a dia es fer-nos aquestes tres preguntes abans d’anar a dormir: Que petita cosa he fet avui de la que em sento satisfet o satisfeta? Que petita cosa ha fet avui algú per mi o amb mi, per la qual em sento satisfet i/o agraït? De quina forma la meva reacció fa més probable que la situació es repeteixi? Quina altra petita cosa he fet avui per la qual em sento satisfet o satisfeta? L’important d’aquestes preguntes resideix en dos punts: a quines coses li dono valor? Que significa per mi sentir-me satisfet? És important que quan pensem en satisfacció no pensem en moments de gran i total felicitat (que també) sinó   en moments i coses agradables, que l’hagin fet sentir bé d’alguna manera i tam...