Shanti Psicologia

Moltes famílies estem confinades a casa. Els motius del confinament ja es conegut per tots. Sabem la importància de quedar-nos a casa. Per aquest motiu avui us parlaré de  propostes per fer amb les nenes i nens de la casa. Diferents propostes que alimenten la cognició, la imaginació, la creativitat, les emocions, les sensacions, les experiències i el cos.  Una dada important a l'hora de fer propostes als nens, es que potser els enganxen i estan 20 o 40 minuts....o potser ho muntes tot i als 5 minuts et diuen que ja han tingut prou.  Respirar i acceptar que les motivacions i interessos dels nens i nenes en aquells moments no s'ajusten als vostres. Potser tens preparada una activitat meravellosa, pero ells volen jugar a jocs de taula, botigues o trucar a un amic perquè fa dies que no parla amb ell. La flexibilitat és un element bàsic en la convivència d'aquestes setmanes. Us deixo aquest petit regal que desitjo que sigui del vostre profit. Anelles de f...

He entrat a Internet i he buscat: límits i nens. Han aparegut centenars de pàgines.   M’imagino als pares davant de l’ordinador llegint articles diferents que parlen del mateix amb pautes diferents. Ara bé, sabem de que parlem quan parlem de límits?   Us proposo un petit exercici.  Tanqueu els ulls. Respireu tres vegades profundament. Imagineu una carretera estreta. Es de nit. L’única llum que teniu és la de la lluna. La carretera no té fanals ni línies que la delimitin. Només una carretera fosca sense cap indicació d’inici i de final.  Com us sentiu? Insegurs, espantats, sols. Potser sentiu ràbia, la por us connecta amb l’enuig, la irritació. El cos tens.  Així es senten els nens que no tenen límits.  Respireu profundament i ara imagineu que en aquesta carretera apareixen les línies laterals i s’encenen les llums del cotxe. Quin descans! Noteu com el cos es relaxa.   Un llarg sospir deixa sortir la tensió acumulada. Fins i...

Pixabay Escolta’m de veritat. No m’enganyis. Mira més enllà del que faig.   Compleix les teves promeses. Estigues disponible i no siguis pesat. Una de les formes més sorprenents i dolces de treballar amb pares d’adolescents es fer-ho a partir de la seva pròpia adolescència. Dibuixa la teva adolescència. Recorda-la. Escriu   característiques que recordis. Que t’agradava? Que odiaves? Que no suportaves del teus pares? Quins conflictes tenies? Quins moments de crisi vas viure? Com te’n vas sortir? Quines eren les teves prioritats? Amb que somiaves?.  Pixabay I una vegada connectat amb aquesta adolescència pròpia....dibuixar al fill, pensar en qualitats i fortaleses d’ell concretes i específiques, canviar la mirada que li podem estar dirigint, deixar-nos sentir que ens passa a nosaltres davant les seves conductes, com reacciona el nostre cos al seu comportament o les seves paraules, ser conscient de les expectatives que li estic posant, adonar-te’n de q...