Shanti Psicologia

  La respiració Ha és una respiració meditativa del Ho’Oponono. Per realitzar-la ens asseiem amb l’esquena recta i els peus recolzats al terra. Ajuntem els dits índex i polsa de les mans formant un anell   i els entrellacem com si forméssim el signe de l’infinit. Inhalem durant 7 segons (podem contar fins a 7), retenim l’aire 7 segons, exhalem durant 7 segons i mantenim els pulmons buits durant 7 segons més. Cada cicle està format per aquestes 4 etapes. Es recomana fer 9 cicles respirant tranquil·lament i sense forçar-nos. Al final de cada cicle es van repetint mentalment les frases “Ho sento, perdona’m, gràcies, t’estimo” (no importa l’ordre de les paraules i no importa si en aquell moment no apareixen totes).   Com és difícil contar i repetir les paraules a la vegada, es poden repetir les paraules varies vegades a l’inici i al final dels 9 cicles. S’ha d’anar amb molt de compte les primeres vegades per no forçar la respiració i per no hiperventilar.   ...

Hoy os dejo un regalo...un regalo que me hicieron en la formación como terapeuta gestalt y al que recurro cuando necesito sentir la tierra, enraizar, conectar con mi presente, con mi cuerpo, conmigo.  Cierro los ojos y empiezo a mover suavemente las plantas de los pies descalzos....los talones ascienden y descienden...tocan el suelo y se elevan...suave,,, y voy aumentando la intensidad...ahora es toda la planta...elevo el pie suvamente y pico, pico en el suelo y lo siento. Respiro y siento.  Puedo estarme quita en un punto o caminar por la habitación. Lo que sienta, lo que necesite.  ¿Te animas? Hay varias versiones, si te gusta, te sugiero que busques por youtube cual encaja mejor contigo. Olga Pérez Psicóloga y terapeuta gestalt

Hoy sostengo.  Mis sentimientos. Los suyos.  Hoy respiro. Paro.  Me detengo y me permito ser y estar sin hacer.  Sostengo y respiro para poder seguir adelante. Hoy se detiene todo lo demás.  Porque tu me pides parar y simplemente estar. Gracias por este descanso pequeña maestra.  Y tu, ¿te permites estar sin hacer? ¿Sostienes tus sentimientos?   Olga Pérez Psicóloga y terapeuta gestalt

Per etiquetes entenem aquella paraula, concepte, actitud que atorguem a una altra persona de forma repetida.  “Ets un vague. Ets desendreçat. Sempre estàs cridant. No fas res bé. Ets un desastre. Mai  acabes el que comences. Ets un inútil. Mai et preocupes per la família. Mai dius la veritat. Sempre haig de dir-te que estudiïs. No t'esforces. Ets un irresponsable. No serveixes per estudiar. Mai pares quiet. Només saps jugar a la consola”.    Quants de vosaltres heu dit alguna frase semblant als vostres fills, parella o amics?  Què ocorre amb les etiquetes? Una vegada tenim una etiqueta associada a una persona centrem la nostra atenció únicament en aquells fets que ens reafirmen la nostra opinió. El procés és inconscient.   Si jo penso que el meu fill és un irresponsable probablement no vegi la situacions on es mostra responsable. Si jo penso que la meva parella mai col·labora a casa no pararé atenció a les vegades que sí ho fa...

El dia a dia pot arribar a ser una voràgine d’activitats que anem empalmant una darrera de l’altra, moltes vegades posant poca consciència del que estem fent i sentint. Un exercici per ajudar-nos a prendre més consciència poc a poc del nostre dia a dia es fer-nos aquestes tres preguntes abans d’anar a dormir: Que petita cosa he fet avui de la que em sento satisfet o satisfeta? Que petita cosa ha fet avui algú per mi o amb mi, per la qual em sento satisfet i/o agraït? De quina forma la meva reacció fa més probable que la situació es repeteixi? Quina altra petita cosa he fet avui per la qual em sento satisfet o satisfeta? L’important d’aquestes preguntes resideix en dos punts: a quines coses li dono valor? Que significa per mi sentir-me satisfet? És important que quan pensem en satisfacció no pensem en moments de gran i total felicitat (que també) sinó   en moments i coses agradables, que l’hagin fet sentir bé d’alguna manera i tam...

Fa uns mesos vaig anar a escoltar a Kate Loring, directora del Centre d’Investigació de l’Educació al Pacient d’Stanford, pionera en formació Pacient a Pacient i professora del Departament de Medicina de la Universitat d’Stanford (EEUU). Vaig trobar-me   una dona de 72 anys tranquil·la i vital, que transmet fortalesa en les seves paraules. Ens diu: “Som persones que vivim amb malalties. No som pacients. Hi ha coses que puc fer per tenir més salut i hi ha coses que estan fora del meu control. A vegades estic malalta. I la majoria del temps estic sana” .  És moment de deixar els “Què haig de fer?” dirigits a altres persones i substituir-los pels “Què vull fer? Què sento que necessito?” fent-nos responsables i amos de la nostra salut i el nostre benestar. Independentment de la malaltia amb la qual convivim, hi ha coses que podem fer per tenir més salut. Exercici físic, alimentació saludable, descansar i controlar la ment, en són un exemple. To...