Instint de supervivencia

 

La criança dels nens està basada en els instints de supervivència, l’autorregulació i els vincles.
Tots els nens neixen amb l’instint de supervivència pur. Moltes vegades interferim en el seu desenvolupament afavorint cert tipus de conductes. Un exemple seria fer saltar a un nen des d’un lloc alt cap als braços de la mare o el pare. Aquest fet xoca amb el seu instint natural de supervivència però el nen salta igualment (relació de confiança amb l’adult) i l’instint acaba desapareixent.
Per evitar aquest fet hem de permetre que el nen segueixi el seu procés sense interferir. Per exemple, que només pugi a llocs on pugui baixar ell sol i no baixar-los dels llocs nosaltres, sinó permetre que ells baixin sols (podem quedar-nos a prop comunicant que nosaltres sentim por i ens estimem més quedar-nos a prop).
Per autorregulació entenem la capacitat de la persona de sentir alguna cosa i respondre en conseqüència. Un cas d’autorregulació interrompuda seria quan el nen cau al terra i mira a l’adult per saber si el que ha passat es greu o no, enlloc de mirar-se a si mateix i valorar si s’ha fet mal o no.

 

Quan l’instint de supervivència no hi és i l’autorregulació està interrompuda és possible que el nen no sigui conscient de la seva por. En aquests casos és imprescindible posar-li límits que l’ajudin a establir espais de seguretat dins de la llibertat.

Olga Pérez

Psicòloga i terapeuta gestalt