Shanti Psicologia

  La criança dels nens està basada en els instints de supervivència, l’autorregulació i els vincles. Tots els nens neixen amb l’ instint de supervivència pur. Moltes vegades interferim en el seu desenvolupament afavorint cert tipus de conductes. Un exemple seria fer saltar a un nen des d’un lloc alt cap als braços de la mare o el pare. Aquest fet xoca amb el seu instint natural de supervivència però el nen salta igualment (relació de confiança amb l’adult) i l’instint acaba desapareixent. Per evitar aquest fet hem de permetre que el nen segueixi el seu procés sense interferir. Per exemple, que només pugi a llocs on pugui baixar ell sol i no baixar-los dels llocs nosaltres, sinó permetre que ells baixin sols (podem quedar-nos a prop comunicant que nosaltres sentim por i ens estimem més quedar-nos a prop). Per autorregulació entenem la capacitat de la persona de sentir alguna cosa i respondre en conseqüència. Un cas d’autorregulació interrompuda seria quan el ...

He entrat a Internet i he buscat: límits i nens. Han aparegut centenars de pàgines.   M’imagino als pares davant de l’ordinador llegint articles diferents que parlen del mateix amb pautes diferents. Ara bé, sabem de que parlem quan parlem de límits?   Us proposo un petit exercici.  Tanqueu els ulls. Respireu tres vegades profundament. Imagineu una carretera estreta. Es de nit. L’única llum que teniu és la de la lluna. La carretera no té fanals ni línies que la delimitin. Només una carretera fosca sense cap indicació d’inici i de final.  Com us sentiu? Insegurs, espantats, sols. Potser sentiu ràbia, la por us connecta amb l’enuig, la irritació. El cos tens.  Així es senten els nens que no tenen límits.  Respireu profundament i ara imagineu que en aquesta carretera apareixen les línies laterals i s’encenen les llums del cotxe. Quin descans! Noteu com el cos es relaxa.   Un llarg sospir deixa sortir la tensió acumulada. Fins i...