Shanti Psicologia

Hoy os dejo un regalo...un regalo que me hicieron en la formación como terapeuta gestalt y al que recurro cuando necesito sentir la tierra, enraizar, conectar con mi presente, con mi cuerpo, conmigo.  Cierro los ojos y empiezo a mover suavemente las plantas de los pies descalzos....los talones ascienden y descienden...tocan el suelo y se elevan...suave,,, y voy aumentando la intensidad...ahora es toda la planta...elevo el pie suvamente y pico, pico en el suelo y lo siento. Respiro y siento.  Puedo estarme quita en un punto o caminar por la habitación. Lo que sienta, lo que necesite.  ¿Te animas? Hay varias versiones, si te gusta, te sugiero que busques por youtube cual encaja mejor contigo. Olga Pérez Psicóloga y terapeuta gestalt

Per etiquetes entenem aquella paraula, concepte, actitud que atorguem a una altra persona de forma repetida.  “Ets un vague. Ets desendreçat. Sempre estàs cridant. No fas res bé. Ets un desastre. Mai  acabes el que comences. Ets un inútil. Mai et preocupes per la família. Mai dius la veritat. Sempre haig de dir-te que estudiïs. No t'esforces. Ets un irresponsable. No serveixes per estudiar. Mai pares quiet. Només saps jugar a la consola”.    Quants de vosaltres heu dit alguna frase semblant als vostres fills, parella o amics?  Què ocorre amb les etiquetes? Una vegada tenim una etiqueta associada a una persona centrem la nostra atenció únicament en aquells fets que ens reafirmen la nostra opinió. El procés és inconscient.   Si jo penso que el meu fill és un irresponsable probablement no vegi la situacions on es mostra responsable. Si jo penso que la meva parella mai col·labora a casa no pararé atenció a les vegades que sí ho fa...

He entrat a Internet i he buscat: límits i nens. Han aparegut centenars de pàgines.   M’imagino als pares davant de l’ordinador llegint articles diferents que parlen del mateix amb pautes diferents. Ara bé, sabem de que parlem quan parlem de límits?   Us proposo un petit exercici.  Tanqueu els ulls. Respireu tres vegades profundament. Imagineu una carretera estreta. Es de nit. L’única llum que teniu és la de la lluna. La carretera no té fanals ni línies que la delimitin. Només una carretera fosca sense cap indicació d’inici i de final.  Com us sentiu? Insegurs, espantats, sols. Potser sentiu ràbia, la por us connecta amb l’enuig, la irritació. El cos tens.  Així es senten els nens que no tenen límits.  Respireu profundament i ara imagineu que en aquesta carretera apareixen les línies laterals i s’encenen les llums del cotxe. Quin descans! Noteu com el cos es relaxa.   Un llarg sospir deixa sortir la tensió acumulada. Fins i...

El dia a dia pot arribar a ser una voràgine d’activitats que anem empalmant una darrera de l’altra, moltes vegades posant poca consciència del que estem fent i sentint. Un exercici per ajudar-nos a prendre més consciència poc a poc del nostre dia a dia es fer-nos aquestes tres preguntes abans d’anar a dormir: Que petita cosa he fet avui de la que em sento satisfet o satisfeta? Que petita cosa ha fet avui algú per mi o amb mi, per la qual em sento satisfet i/o agraït? De quina forma la meva reacció fa més probable que la situació es repeteixi? Quina altra petita cosa he fet avui per la qual em sento satisfet o satisfeta? L’important d’aquestes preguntes resideix en dos punts: a quines coses li dono valor? Que significa per mi sentir-me satisfet? És important que quan pensem en satisfacció no pensem en moments de gran i total felicitat (que també) sinó   en moments i coses agradables, que l’hagin fet sentir bé d’alguna manera i tam...