Shanti Psicologia

Per etiquetes entenem aquella paraula, concepte, actitud que atorguem a una altra persona de forma repetida.  “Ets un vague. Ets desendreçat. Sempre estàs cridant. No fas res bé. Ets un desastre. Mai  acabes el que comences. Ets un inútil. Mai et preocupes per la família. Mai dius la veritat. Sempre haig de dir-te que estudiïs. No t'esforces. Ets un irresponsable. No serveixes per estudiar. Mai pares quiet. Només saps jugar a la consola”.    Quants de vosaltres heu dit alguna frase semblant als vostres fills, parella o amics?  Què ocorre amb les etiquetes? Una vegada tenim una etiqueta associada a una persona centrem la nostra atenció únicament en aquells fets que ens reafirmen la nostra opinió. El procés és inconscient.   Si jo penso que el meu fill és un irresponsable probablement no vegi la situacions on es mostra responsable. Si jo penso que la meva parella mai col·labora a casa no pararé atenció a les vegades que sí ho faci. Amb això anem confir

  La criança dels nens està basada en els instints de supervivència, l’autorregulació i els vincles. Tots els nens neixen amb l’ instint de supervivència pur. Moltes vegades interferim en el seu desenvolupament afavorint cert tipus de conductes. Un exemple seria fer saltar a un nen des d’un lloc alt cap als braços de la mare o el pare. Aquest fet xoca amb el seu instint natural de supervivència però el nen salta igualment (relació de confiança amb l’adult) i l’instint acaba desapareixent. Per evitar aquest fet hem de permetre que el nen segueixi el seu procés sense interferir. Per exemple, que només pugi a llocs on pugui baixar ell sol i no baixar-los dels llocs nosaltres, sinó permetre que ells baixin sols (podem quedar-nos a prop comunicant que nosaltres sentim por i ens estimem més quedar-nos a prop). Per autorregulació entenem la capacitat de la persona de sentir alguna cosa i respondre en conseqüència. Un cas d’autorregulació interrompuda seria quan el nen