Shanti Psicologia

  La respiració Ha és una respiració meditativa del Ho’Oponono. Per realitzar-la ens asseiem amb l’esquena recta i els peus recolzats al terra. Ajuntem els dits índex i polsa de les mans formant un anell   i els entrellacem com si forméssim el signe de l’infinit. Inhalem durant 7 segons (podem contar fins a 7), retenim l’aire 7 segons, exhalem durant 7 segons i mantenim els pulmons buits durant 7 segons més. Cada cicle està format per aquestes 4 etapes. Es recomana fer 9 cicles respirant tranquil·lament i sense forçar-nos. Al final de cada cicle es van repetint mentalment les frases “Ho sento, perdona’m, gràcies, t’estimo” (no importa l’ordre de les paraules i no importa si en aquell moment no apareixen totes).   Com és difícil contar i repetir les paraules a la vegada, es poden repetir les paraules varies vegades a l’inici i al final dels 9 cicles. S’ha d’anar amb molt de compte les primeres vegades per no forçar la respiració i per no hiperventilar.   ...

Moltes famílies estem confinades a casa. Els motius del confinament ja es conegut per tots. Sabem la importància de quedar-nos a casa. Per aquest motiu avui us parlaré de  propostes per fer amb les nenes i nens de la casa. Diferents propostes que alimenten la cognició, la imaginació, la creativitat, les emocions, les sensacions, les experiències i el cos.  Una dada important a l'hora de fer propostes als nens, es que potser els enganxen i estan 20 o 40 minuts....o potser ho muntes tot i als 5 minuts et diuen que ja han tingut prou.  Respirar i acceptar que les motivacions i interessos dels nens i nenes en aquells moments no s'ajusten als vostres. Potser tens preparada una activitat meravellosa, pero ells volen jugar a jocs de taula, botigues o trucar a un amic perquè fa dies que no parla amb ell. La flexibilitat és un element bàsic en la convivència d'aquestes setmanes. Us deixo aquest petit regal que desitjo que sigui del vostre profit. Anelles de f...

Hoy os dejo un regalo...un regalo que me hicieron en la formación como terapeuta gestalt y al que recurro cuando necesito sentir la tierra, enraizar, conectar con mi presente, con mi cuerpo, conmigo.  Cierro los ojos y empiezo a mover suavemente las plantas de los pies descalzos....los talones ascienden y descienden...tocan el suelo y se elevan...suave,,, y voy aumentando la intensidad...ahora es toda la planta...elevo el pie suvamente y pico, pico en el suelo y lo siento. Respiro y siento.  Puedo estarme quita en un punto o caminar por la habitación. Lo que sienta, lo que necesite.  ¿Te animas? Hay varias versiones, si te gusta, te sugiero que busques por youtube cual encaja mejor contigo. Olga Pérez Psicóloga y terapeuta gestalt

Avui us porto un exercici de meditació. Molt fàcil per fer a casa, al tren, a la feina...en qualsevol moment...cercar uns minuts per aturar-se i prendre consciència de la respiració.  Primer tanqueu els ulls i agafeu una postura còmoda i relaxada.   Si voleu podeu posar una música suau de fons, tot i que no és imprescindible.  Inicialment només us centreu en la vostra respiració. Inspirar, expirar. Sense forçar. Permetent la vostra respiració natural. Inspirar, expirar.  Quan sentiu que ja seguiu el ritme de la respiració i esteu connectats a la mateixa, feu que la expiració (sortida de l’aire) sigui més llarga que la inspiració. Sense forçar, ni fer-vos mal. Mantenint un ritme que us generi sensacions de relaxació.  Manteniu una estona aquesta respiració.   L’últim pas es deixar passar uns instants entre la inspiració i la expiració. Es a dir, inspiro. Aguanto la respiració uns instants (sense forçar, un ritme ...

L'estrès és un símptoma. Una sensació de tensió física i emocional que apareix quan la persona es troba davant de situacions que valora com a immanejables. És una sensació subjectiva. Depèn de la situació que se'm presenta (o el cúmul de situacions) i la valoració personal que faig sobre si disposo o no dels recursos per afrontar-la.  És una reacció del cos davant una situació que vivim com amenaçant. Aquesta reacció ens permet donar o buscar una resposta que comportarà la disminució de l'activació corporal (vasoconstricció, taquicàrdia, taquipena, segregació de cortisol, adrenalina i augment de glucosa, entre d'altres).  Què ocorre si davant de la situació que visc com a estressant no faig res o dono respostes que no ajuden a resoldre-la? Aquesta activació corporal es manté amb les conseqüències nocives que comporta (trombosis, depressió, trastorns d'ansietat, inmunodepressió, obesitat, pèrdua del cabell, acne, alteracions en la menstruació, insomn...