Shanti Psicologia

Moltes famílies estem confinades a casa. Els motius del confinament ja es conegut per tots. Sabem la importància de quedar-nos a casa. Per aquest motiu avui us parlaré de  propostes per fer amb les nenes i nens de la casa. Diferents propostes que alimenten la cognició, la imaginació, la creativitat, les emocions, les sensacions, les experiències i el cos.  Una dada important a l'hora de fer propostes als nens, es que potser els enganxen i estan 20 o 40 minuts....o potser ho muntes tot i als 5 minuts et diuen que ja han tingut prou.  Respirar i acceptar que les motivacions i interessos dels nens i nenes en aquells moments no s'ajusten als vostres. Potser tens preparada una activitat meravellosa, pero ells volen jugar a jocs de taula, botigues o trucar a un amic perquè fa dies que no parla amb ell. La flexibilitat és un element bàsic en la convivència d'aquestes setmanes. Us deixo aquest petit regal que desitjo que sigui del vostre profit. Anelles de f...

Hoy sostengo.  Mis sentimientos. Los suyos.  Hoy respiro. Paro.  Me detengo y me permito ser y estar sin hacer.  Sostengo y respiro para poder seguir adelante. Hoy se detiene todo lo demás.  Porque tu me pides parar y simplemente estar. Gracias por este descanso pequeña maestra.  Y tu, ¿te permites estar sin hacer? ¿Sostienes tus sentimientos?   Olga Pérez Psicóloga y terapeuta gestalt

Per etiquetes entenem aquella paraula, concepte, actitud que atorguem a una altra persona de forma repetida.  “Ets un vague. Ets desendreçat. Sempre estàs cridant. No fas res bé. Ets un desastre. Mai  acabes el que comences. Ets un inútil. Mai et preocupes per la família. Mai dius la veritat. Sempre haig de dir-te que estudiïs. No t'esforces. Ets un irresponsable. No serveixes per estudiar. Mai pares quiet. Només saps jugar a la consola”.    Quants de vosaltres heu dit alguna frase semblant als vostres fills, parella o amics?  Què ocorre amb les etiquetes? Una vegada tenim una etiqueta associada a una persona centrem la nostra atenció únicament en aquells fets que ens reafirmen la nostra opinió. El procés és inconscient.   Si jo penso que el meu fill és un irresponsable probablement no vegi la situacions on es mostra responsable. Si jo penso que la meva parella mai col·labora a casa no pararé atenció a les vegades que sí ho fa...

  La criança dels nens està basada en els instints de supervivència, l’autorregulació i els vincles. Tots els nens neixen amb l’ instint de supervivència pur. Moltes vegades interferim en el seu desenvolupament afavorint cert tipus de conductes. Un exemple seria fer saltar a un nen des d’un lloc alt cap als braços de la mare o el pare. Aquest fet xoca amb el seu instint natural de supervivència però el nen salta igualment (relació de confiança amb l’adult) i l’instint acaba desapareixent. Per evitar aquest fet hem de permetre que el nen segueixi el seu procés sense interferir. Per exemple, que només pugi a llocs on pugui baixar ell sol i no baixar-los dels llocs nosaltres, sinó permetre que ells baixin sols (podem quedar-nos a prop comunicant que nosaltres sentim por i ens estimem més quedar-nos a prop). Per autorregulació entenem la capacitat de la persona de sentir alguna cosa i respondre en conseqüència. Un cas d’autorregulació interrompuda seria quan el ...

He entrat a Internet i he buscat: límits i nens. Han aparegut centenars de pàgines.   M’imagino als pares davant de l’ordinador llegint articles diferents que parlen del mateix amb pautes diferents. Ara bé, sabem de que parlem quan parlem de límits?   Us proposo un petit exercici.  Tanqueu els ulls. Respireu tres vegades profundament. Imagineu una carretera estreta. Es de nit. L’única llum que teniu és la de la lluna. La carretera no té fanals ni línies que la delimitin. Només una carretera fosca sense cap indicació d’inici i de final.  Com us sentiu? Insegurs, espantats, sols. Potser sentiu ràbia, la por us connecta amb l’enuig, la irritació. El cos tens.  Així es senten els nens que no tenen límits.  Respireu profundament i ara imagineu que en aquesta carretera apareixen les línies laterals i s’encenen les llums del cotxe. Quin descans! Noteu com el cos es relaxa.   Un llarg sospir deixa sortir la tensió acumulada. Fins i...

Por etiquetas entendemos aquella palabra, concepto, actitud que otorgamos a otra persona de forma repetida. Eres un vago. Eres desordenado. Siempre estás gritando. No haces nada bien. Nunca acabas lo que empiezas. Eres un inútil. Siempre te preocupas más por tus amigos que por tu familia. Nunca dices la verdad. No se puede confiar en ti. Siempre tengo que decirte que estudies. No te esfuerzas. Eres un irresponsable. No sirves para estudiar. Nunca paras quieto. Solo sabes jugar a la consola. Siempre estas con el móvil. Eres igual que tu padre. Eres igual que tu madre.  Y así podría seguir hasta el infinito.  ¿Cuantas de vosotras habéis dicho alguna frase parecida a vuestros hijos? ¿A vuestras parejas? ¿A vuestros amigos? ¿A vosotras mismas?   ¿Que ocurre con las etiquetas? Una vez tenemos una etiqueta asociada a una persona tenemos tendencia a centrar nuestra atención únicamente en aquellos hechos que nos reafirman nuestra opini...