Shanti Psicologia

Pixabay Escolta’m de veritat. No m’enganyis. Mira més enllà del que faig.   Compleix les teves promeses. Estigues disponible i no siguis pesat. Una de les formes més sorprenents i dolces de treballar amb pares d’adolescents es fer-ho a partir de la seva pròpia adolescència. Dibuixa la teva adolescència. Recorda-la. Escriu   característiques que recordis. Que t’agradava? Que odiaves? Que no suportaves del teus pares? Quins conflictes tenies? Quins moments de crisi vas viure? Com te’n vas sortir? Quines eren les teves prioritats? Amb que somiaves?.  Pixabay I una vegada connectat amb aquesta adolescència pròpia....dibuixar al fill, pensar en qualitats i fortaleses d’ell concretes i específiques, canviar la mirada que li podem estar dirigint, deixar-nos sentir que ens passa a nosaltres davant les seves conductes, com reacciona el nostre cos al seu comportament o les seves paraules, ser conscient de les expectatives que li estic posant, adonar-te’n de quantes accions

Fa uns mesos vaig anar a escoltar a Kate Loring, directora del Centre d’Investigació de l’Educació al Pacient d’Stanford, pionera en formació Pacient a Pacient i professora del Departament de Medicina de la Universitat d’Stanford (EEUU). Vaig trobar-me   una dona de 72 anys tranquil·la i vital, que transmet fortalesa en les seves paraules. Ens diu: “Som persones que vivim amb malalties. No som pacients. Hi ha coses que puc fer per tenir més salut i hi ha coses que estan fora del meu control. A vegades estic malalta. I la majoria del temps estic sana” .  És moment de deixar els “Què haig de fer?” dirigits a altres persones i substituir-los pels “Què vull fer? Què sento que necessito?” fent-nos responsables i amos de la nostra salut i el nostre benestar. Independentment de la malaltia amb la qual convivim, hi ha coses que podem fer per tenir més salut. Exercici físic, alimentació saludable, descansar i controlar la ment, en són un exemple. Tots podem