Shanti Psicologia

Avui us porto un exercici de meditació. Molt fàcil per fer a casa, al tren, a la feina...en qualsevol moment...cercar uns minuts per aturar-se i prendre consciència de la respiració.  Primer tanqueu els ulls i agafeu una postura còmoda i relaxada.   Si voleu podeu posar una música suau de fons, tot i que no és imprescindible.  Inicialment només us centreu en la vostra respiració. Inspirar, expirar. Sense forçar. Permetent la vostra respiració natural. Inspirar, expirar.  Quan sentiu que ja seguiu el ritme de la respiració i esteu connectats a la mateixa, feu que la expiració (sortida de l’aire) sigui més llarga que la inspiració. Sense forçar, ni fer-vos mal. Mantenint un ritme que us generi sensacions de relaxació.  Manteniu una estona aquesta respiració.   L’últim pas es deixar passar uns instants entre la inspiració i la expiració. Es a dir, inspiro. Aguanto la respiració uns instants (sense forçar, un ritme que pugueu sostenir). Expirar

El dia a dia pot arribar a ser una voràgine d’activitats que anem empalmant una darrera de l’altra, moltes vegades posant poca consciència del que estem fent i sentint. Un exercici per ajudar-nos a prendre més consciència poc a poc del nostre dia a dia es fer-nos aquestes tres preguntes abans d’anar a dormir: Que petita cosa he fet avui de la que em sento satisfet o satisfeta? Que petita cosa ha fet avui algú per mi o amb mi, per la qual em sento satisfet i/o agraït? De quina forma la meva reacció fa més probable que la situació es repeteixi? Quina altra petita cosa he fet avui per la qual em sento satisfet o satisfeta? L’important d’aquestes preguntes resideix en dos punts: a quines coses li dono valor? Que significa per mi sentir-me satisfet? És important que quan pensem en satisfacció no pensem en moments de gran i total felicitat (que també) sinó   en moments i coses agradables, que l’hagin fet sentir bé d’alguna manera i també c

La frustració. Aquest sentiment que apareix quan sentim que no aconseguim el que volíem, desitjàvem o demanàvem. Hi ha quatre emocions bàsiques: alegria, ràbia, tristesa i por. Podem concretar gairebé qualsevol emoció en una d’aquestes. Que seria la frustració? Ràbia que podia tenir uns tocs de tristesa o potser por, en funció de la pèrdua.    He observat un fet molt curiós amb la frustració. Es   valora de forma diferent si qui ho manifesta és un nen o un adult. Si un adult manifesta frustració per no aconseguir una pujada de sou, per no poder anar al teatre, perquè plou quan havia pensat sortir d’excursió, perquè una noia o un noi no volen sortir amb ell o ella, perquè no guanya el seu partit polític o perd el seu equip de futbol...quina reacció acostuma a trobar al seu voltant, quan li explica a la seva parella, amics, familiars? Empatia. Comprensió. Tolerància. Compassió. Amor. Respecte. Confiança. Companyia. I si, alguna persona, li pot dir q

Pixabay Primer acompanyem al nen. Ens posem al seu costat al llit. El podem abraçar i acaronar. Parlar suament. Evitar frases que impliquin treure importància a la situació, del tipus: no ha estat res, no té importància, t’has espantat per res. ...Aquest tipus de frases fan que la por del nen augmenti. Per ell sí ha estat real, igual de real que és la seva por en aquell moment. A partir dels 7 anys el nen ja pot comprendre més fàcilment que el que li ha passat ha estat un malson i no és real, tot i que igualment hem de respectar el moment i mantenir la mateixa actitud d'empatia i recolzament. No insistim a preguntar sobre el malson. Li donem l'oportunitat de parlar sobre el tema (podem dir-li: “vols explicar el somni?” o “vols parlar del somni?” ) i si el nen no ho desitja en aquell moment, ho respectem ( “d’acord, si demà o en qualsevol altre moment necessites parlar del malson o de qualsevol altra cosa, aquí estic” ) i deixem la porta oberta per si ens vol par

Pixabay Tal com us vaig prometre, avui us parlaré dels monstres que apareixen els malsons dels nens. Davant d’una situació determinada, poden aparèixer en el nen uns sentiments que no pot assimilar. Aquests sentiments no assimilats es poden presentar com a monstres en els malsons i les històries dels nens. Com treballem amb aquests monstres? Tenim vàries opcions. Jo us parlaré d’una que podeu fer a casa. Fer que el dibuixin i que ens parlin de la seva història. Com és diu. On viu. Que li agrada i no li agrada. A que té por el monstre. Que és el que li agrada i no li agrada al nen del monstre. Una vegada coneixem el personatge (i tenim més informació sobre el que preocupa al nen), podem preguntar-li de quina forma aquest monstre li faria menys por. Aquí tenim diferents vies. Podem ridiculitzar el monstre. Per exemple, dibuixant-li un vestit de topus, una flor al cap, uns morros vermells...qualsevol cosa que se us acudeixi.   Després, li done