Shanti Psicologia

Moltes famílies estem confinades a casa. Els motius del confinament ja es conegut per tots. Sabem la importància de quedar-nos a casa. Per aquest motiu avui us parlaré de  propostes per fer amb les nenes i nens de la casa. Diferents propostes que alimenten la cognició, la imaginació, la creativitat, les emocions, les sensacions, les experiències i el cos.  Una dada important a l'hora de fer propostes als nens, es que potser els enganxen i estan 20 o 40 minuts....o potser ho muntes tot i als 5 minuts et diuen que ja han tingut prou.  Respirar i acceptar que les motivacions i interessos dels nens i nenes en aquells moments no s'ajusten als vostres. Potser tens preparada una activitat meravellosa, pero ells volen jugar a jocs de taula, botigues o trucar a un amic perquè fa dies que no parla amb ell. La flexibilitat és un element bàsic en la convivència d'aquestes setmanes. Us deixo aquest petit regal que desitjo que sigui del vostre profit. Anelles de f...

Per etiquetes entenem aquella paraula, concepte, actitud que atorguem a una altra persona de forma repetida.  “Ets un vague. Ets desendreçat. Sempre estàs cridant. No fas res bé. Ets un desastre. Mai  acabes el que comences. Ets un inútil. Mai et preocupes per la família. Mai dius la veritat. Sempre haig de dir-te que estudiïs. No t'esforces. Ets un irresponsable. No serveixes per estudiar. Mai pares quiet. Només saps jugar a la consola”.    Quants de vosaltres heu dit alguna frase semblant als vostres fills, parella o amics?  Què ocorre amb les etiquetes? Una vegada tenim una etiqueta associada a una persona centrem la nostra atenció únicament en aquells fets que ens reafirmen la nostra opinió. El procés és inconscient.   Si jo penso que el meu fill és un irresponsable probablement no vegi la situacions on es mostra responsable. Si jo penso que la meva parella mai col·labora a casa no pararé atenció a les vegades que sí ho fa...

Por etiquetas entendemos aquella palabra, concepto, actitud que otorgamos a otra persona de forma repetida. Eres un vago. Eres desordenado. Siempre estás gritando. No haces nada bien. Nunca acabas lo que empiezas. Eres un inútil. Siempre te preocupas más por tus amigos que por tu familia. Nunca dices la verdad. No se puede confiar en ti. Siempre tengo que decirte que estudies. No te esfuerzas. Eres un irresponsable. No sirves para estudiar. Nunca paras quieto. Solo sabes jugar a la consola. Siempre estas con el móvil. Eres igual que tu padre. Eres igual que tu madre.  Y así podría seguir hasta el infinito.  ¿Cuantas de vosotras habéis dicho alguna frase parecida a vuestros hijos? ¿A vuestras parejas? ¿A vuestros amigos? ¿A vosotras mismas?   ¿Que ocurre con las etiquetas? Una vez tenemos una etiqueta asociada a una persona tenemos tendencia a centrar nuestra atención únicamente en aquellos hechos que nos reafirman nuestra opini...

Pixabay Escolta’m de veritat. No m’enganyis. Mira més enllà del que faig.   Compleix les teves promeses. Estigues disponible i no siguis pesat. Una de les formes més sorprenents i dolces de treballar amb pares d’adolescents es fer-ho a partir de la seva pròpia adolescència. Dibuixa la teva adolescència. Recorda-la. Escriu   característiques que recordis. Que t’agradava? Que odiaves? Que no suportaves del teus pares? Quins conflictes tenies? Quins moments de crisi vas viure? Com te’n vas sortir? Quines eren les teves prioritats? Amb que somiaves?.  Pixabay I una vegada connectat amb aquesta adolescència pròpia....dibuixar al fill, pensar en qualitats i fortaleses d’ell concretes i específiques, canviar la mirada que li podem estar dirigint, deixar-nos sentir que ens passa a nosaltres davant les seves conductes, com reacciona el nostre cos al seu comportament o les seves paraules, ser conscient de les expectatives que li estic posant, adonar-te’n de q...