El poder de les paraules

Per etiquetes entenem aquella paraula, concepte, actitud que atorguem a una altra persona de forma repetida. 

“Ets un vague. Ets desendreçat. Sempre estàs cridant. No fas res bé. Ets un desastre. Mai  acabes el que comences. Ets un inútil. Mai et preocupes per la família. Mai dius la veritat. Sempre haig de dir-te que estudiïs. No t'esforces. Ets un irresponsable. No serveixes per estudiar. Mai pares quiet. Només saps jugar a la consola”. 

 
Quants de vosaltres heu dit alguna frase semblant als vostres fills, parella o amics? 

Què ocorre amb les etiquetes? Una vegada tenim una etiqueta associada a una persona centrem la nostra atenció únicament en aquells fets que ens reafirmen la nostra opinió. El procés és inconscient. Si jo penso que el meu fill és un irresponsable probablement no vegi la situacions on es mostra responsable. Si jo penso que la meva parella mai col·labora a casa no pararé atenció a les vegades que sí ho faci. Amb això anem confirmant les expectatives prèvies que teníem i anem alterant la realitat a partir d'una idea preconcebuda. 

  I que li ocorre als nens i adolescents?  

Si no estan d'acord amb l'etiqueta que li han establert senten un gran malestar. Aquest malestar pot provocar que intentin demostrar que l'altra persona no té raó. Com l'altra persona només està centrada en aquells comportaments que reafirmen la seva idea és molt possible no vegi ni valori aquestes demostracions. En aquest cas, el nen va assumint que realment és així i realitzarà conductes (o augmentarà l'aparició de conductes) que confirmen l’expectativa. 

  Les etiquetes canvien la realitat del que les percep i del que les rep. Generen malestar, angoixa, tristesa, soledat i desesperança. En la majoria dels casos són l'origen de molts conflictes dins de la família. 

 
Com ho atenem?  

El primer és prendre consciència de les etiquetes que li estem adjudicant als altres (fills, parella, amics, companys de treball). 

 
Després, qüestionem les dades. Que dades em confirmen que això és real? Existeixen excepcions que estic ignorant? Per un dia, jugueu a pescar les excepcions. Comenceu per una etiqueta i poseu la vostra atenció a pescar totes les situacions que us afirmin el contrari a la mateixa. 

Volia fer esmentar un altre tipus d'etiquetes, les ”positives”.

 

“Ets molt intel·ligent, arribaràs molt lluny. Ets la més maca del món. Sempre et surt tot perfecte. Ets la més divertida que conec. Ets molt responsable. Ets molt forta”.

 
Tendim a pensar que aquest tipus d'etiquetes reforcen l'autoestima i la seguretat dels nostres fills, quan en realitat fan el contrari. 
Els transmetem que tenim unes expectatives cap a ells i ells intentaran complir aquestes expectatives considerades positives i socialment ben valorades. 
Aquest intent de ser sempre el més llest, maco, perfecte, divertit, responsable i fort, genera una autoexigència molt elevada i pànic al fracàs i a l'error. 

  En conclusió, permetem que cada persona sigui tal qual és, amb les seves fortaleses i febleses. Que simplement siguin.

Olga Pérez

Psicòloga i terapeuta gestalt