Com viure amb la malatia?
Fa uns mesos vaig anar a
escoltar a Kate Loring, directora del Centre d’Investigació de l’Educació al
Pacient d’Stanford, pionera en formació Pacient a Pacient i professora del
Departament de Medicina de la Universitat d’Stanford (EEUU). Vaig trobar-me una dona de 72 anys tranquil·la i vital, que
transmet fortalesa en les seves paraules. Ens diu: “Som persones que vivim amb malalties. No som pacients. Hi ha coses que
puc fer per tenir més salut i hi ha coses que estan fora del meu control. A
vegades estic malalta. I la majoria del temps estic sana”.
És moment de deixar els “Què haig de fer?” dirigits a altres
persones i substituir-los pels “Què vull
fer? Què sento que necessito?” fent-nos responsables i amos de la nostra salut
i el nostre benestar.
Independentment de la malaltia
amb la qual convivim, hi ha coses que podem fer per tenir més salut. Exercici
físic, alimentació saludable, descansar i controlar la ment, en són un exemple.
Tots podem fer exercici físic.
T’animo a preguntar-te: “Què puc fer
avui, ara mateix, que no em comporti més dolor o cansament que abans de fer
l’exercici?”. Pots caminar 5 minuts? Camina 5 minuts, i després de tres o
quatre setmanes, prova, potser ja en pots caminar 6. Pas a pas. Poc a poc.
Els especialistes recomanen fer
30 minuts d’esport, 5 vegades a la setmana i ens diuen que no cal que els 30
minuts siguin continuats. Ens ho posen fàcil! Caminar, ballar, córrer, nadar,
moure els braços, estiraments...Troba el que pots fer i el temps que ho pots
sostenir. I mica en mica, sense pressa, sense criticar, sense jutjar, ves
augmentant els temps i la intensitat.
Quan sentis por, frustració,
ràbia, estrés..l’exercici és un bon recurs per ajudar a dissoldre aquestes
emocions. T’animo a que agafis bolígraf i paper i facis una llista de coses que
et poden ajudar en moments de decaïment.
Alguns suggeriments son posar-se música i ballar, anar a córrer, sortir
amb els amics, donar-se una dutxa i meditar.
Respecte el descans, identificar
l’energia que tens disponible, establir prioritats decidint on actuar i on no,
ser conscient del que necessites, respectar-te, cuidar-te i identificar i acceptar amb amorositat on estan
els teus límits i arriba el moment d’aturar-te. Escoltes el teu cos? Et sents
capaç de dir prou?
La vida es complica quan enlloc
de centrar l’atenció en les meves necessitats i demanar-les, em centro en les
necessitats que té l’altra persona i m’oblido de mi. Conviure amb una malaltia
des d’aquí és molt més difícil.
Escolta la veu que t’incita a
cuidar-te i estimar-te. A vegades fa mandra, i tant! A vegades no tinc temps!
En aquests moments, atura’t i respira. Connecta amb la veu interior que et diu
que després et trobaràs millor. Escolta-la i des d’aquí, fes el primer pas. Amb
la mandra. Donant prioritat al teu benestar. Un moviment. Un petit canvi.
I arribem a la nostra ment. La
ment potencia el dolor i el cansament, la frustració i la por. Si centro la
meva atenció en aquests elements a cada instant és fan més intensos i més
grans, fins al punt que poden arribar a ser tan enormes que nosaltres
desapareixem i ja només ens sentim dolor, cansament o por.
Ara us diré un secret. La ment no
pot fer dues coses a la vegada. Es com una ràdio. O sintonitza un canal o un
altra. Si estic focalitzat en el dolor puc canviar de canal. Cóm? Una forma es
fer servir la distracció. Algunes idees que us ofereixo son recordar quins són
els països de la Unió Europea; pensar en noms de persones seguint l’alfabet; fixar-te
en algun objecte i imaginar per a quines coses el pots fer servir o triar un
color i buscar objectes al teu voltant que siguin d’aquest color.
Abans d’acomiadar-me us demano un
favor. Un dia que us sentiu bé, escriviu-vos una carta dirigida a vosaltres en
un dia dolent. Expresseu el vostre recolzament a vosaltres mateixos, parleu del
que heu superat i aconseguit i doneu-vos consells del que podeu fer en aquest
moment per sentir-vos millor.
Una abraçada i feu que el vostre
dia sigui feliç.
Olga Pérez
Psicòloga i terapeuta gestalt
N. col. 15120
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada