Adolescents, que esperen dels seus pares?

Pixabay

Escolta’m de veritat. No m’enganyis. Mira més enllà del que faig.  Compleix les teves promeses. Estigues disponible i no siguis pesat.

Una de les formes més sorprenents i dolces de treballar amb pares d’adolescents es fer-ho a partir de la seva pròpia adolescència. Dibuixa la teva adolescència. Recorda-la. Escriu  característiques que recordis. Que t’agradava? Que odiaves? Que no suportaves del teus pares? Quins conflictes tenies? Quins moments de crisi vas viure? Com te’n vas sortir? Quines eren les teves prioritats? Amb que somiaves?. 

Pixabay

I una vegada connectat amb aquesta adolescència pròpia....dibuixar al fill, pensar en qualitats i fortaleses d’ell concretes i específiques, canviar la mirada que li podem estar dirigint, deixar-nos sentir que ens passa a nosaltres davant les seves conductes, com reacciona el nostre cos al seu comportament o les seves paraules, ser conscient de les expectatives que li estic posant, adonar-te’n de quantes accions, paraules, pensaments, actituds que li dirigeixes neixen de la teva infància i la teva pròpia adolescència, de com vas ser educat.

Durant l’adolescència es habitual que es presentin conductes que abans pensàvem impossibles en els nostres fills. Aquella nena tranquil·la de cop i volta em crida quan la saludo a l’arribar a casa. Aquell nen amorós un dia ja no vol compartir temps amb mi. I de sobte, de tant en tant, sembla que tornin a ser aquells nens amorosos que ens demanen massatges, petons i abraçades. I passada una estona tornen a aparèixer aquests desconeguts que no sabem com tractar.

Etapa de transició per passar de nens a adults. Una etapa que oscil·la com un pèndul. Ara en un extrem i ara en un altra. Vosaltres pares, esteu desconcertats. I el que heu de saber és que els vostres fills també. S’estan descobrint. Descobrint qui son, que volen fer, qui volen ser i cap a on volen anar. I tot això en un ambient social molt intens que els empeny a ser com la resta.

Pixabay

Us animo a que estigueu disponibles i presents. Que estigueu receptius als moments que volen explicar-vos coses. Que no intenteu ser els solucionadors dels problemes, a no ser que us ho demanin explícitament. Enlloc de començar a donar solucions, preguntar: “et puc ajudar en alguna cosa?” “hi ha res que jo pugui fer?”. No pressionar i no insistir. No exaltar-vos quan us expliquen algun tema que us espanta. Mantenir la calma i continuar escoltant, preguntar com es va sentir en aquella situació, que pensava, com la va resoldre. I després, amb la calma, si heu de prendre conseqüències perquè el comportament ha sigut incorrecte o perillós, fins i tot us animo a que els hi digueu: “estic orgullós de tu per explicar-me tot això; sento que ha estat molt difícil per tu i t’agraeixo la confiança. Entendràs que el que ha passat no es pot quedar així. Que penses que podem fer per reparar-ho?Quina conseqüència creus que necessita el que ha passat?”.

Feu que el vostre dia sigui feliç. 

Olga Pérez

Psicòloga i terapeuta gestalt

N. col. 15120