Acompanyar processos de vida: una mirada psicològica, corporal i humana




Hi ha moments a la vida què el que passa no és un problema a corregir, sinó un procés que demana ser escoltat. 

Canvis vitals, moviments interns, decisions, etapes que s’acaben i d’altres que comencen. Tot això forma part de la vida. I, sovint, pot generar confusió, cansament o una sensació difusa de “no saber ben bé què em passa”.

L’acompanyament psicològic pot ser un espai on aturar-se i donar lloc a aquest procés, sense presses ni judicis.

Parlar de processos de vida és parlar de moments de transició. No sempre hi ha un motiu clar ni una etiqueta. Potser alguna cosa que ja no encaixa com abans, un ritme intern que no acompanya al ritme extern, aparició de preguntes que abans no hi eren,  senyals que comencen a aparèixer en el cos....

Sovint aquests moments, són moviments naturals, però viure’ls en solitari pot resultar difícil.

Acompanyar un procés de vida no és arreglar ni dirigir, sinó estar present i ajudar a posar paraules, cos i sentit al que s’està vivint.

Des d’una mirada psicològica humanista, la persona és entesa com un tot: emocions, pensament, cos i relacions estan profundament connectats. El cos és una font constant d’informació. Tensió, cansament, inquietud, bloqueig… sovint el cos parla abans que les paraules.

L’acompanyament psicològic amb mirada corporal permet escoltar aquests senyals, reconèixer emocions que potser encara no tenen nom i connectar amb recursos interns que ja hi són.

No es tracta de forçar canvis, sinó de crear les condicions perquè el procés es pugui desplegar.

Acompanyar és, sobretot, una qüestió de presència. 
Presència professional, respectuosa i disponible.  Un espai on no cal tenir-ho tot clar, no cal anar de pressa i no cal justificar-se, el procés marca el ritme. És un acompanyament que posa al centre la persona, el cos i la relació, amb una mirada psicològica, humana i respectuosa.

Si estàs vivint un moment de canvi o de moviment intern, potser no cal fer res més que començar per aquí: aturar-te i escoltar què està passant.

Olga Pérez

Psicóloga i Terapeuta Gestalt


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Respiració Ha

Propuestas de actividades

El poder de les paraules