Acompanyar processos de vida: una mirada psicològica, corporal i humana
Hi ha moments a la vida què el que passa no és un problema a corregir, sinó un procés que demana ser escoltat. Canvis vitals, moviments interns, decisions, etapes que s’acaben i d’altres que comencen. Tot això forma part de la vida. I, sovint, pot generar confusió, cansament o una sensació difusa de “no saber ben bé què em passa”. L’acompanyament psicològic pot ser un espai on aturar-se i donar lloc a aquest procés, sense presses ni judicis. Parlar de processos de vida és parlar de moments de transició. No sempre hi ha un motiu clar ni una etiqueta. Potser alguna cosa que ja no encaixa com abans, un ritme intern que no acompanya al ritme extern, aparició de preguntes que abans no hi eren, senyals que comencen a aparèixer en el cos.... Sovint aquests moments, són moviments naturals, però viure’ls en solitari pot resultar difícil. Acompanyar un procés de vida no és arreglar ni dirigir, sinó estar present i ajudar a posar paraules, cos i sentit al que s’està vivint. ...